aulapenedes2024-2025

  20 de Març   Sr. JORDI PIGEM PÉREZ Doctor i professor universitari de filosofia, filòsof de la ciència i assagista.    Aquesta conferència ens ha dut una nova manera de presentació, el Professor Pigem no ha tingut el suport de diapositives a la pantalla gran i en tot moment ha estat ell sol assegut, darrere el taulell, davant el color sèpia del fons de l’escenari. La posada en escena ha sigut volgudament molt solemne i ha captat l’atenció dels assistents. La durada de la conferencia ha estat d’uns quaranta minuts per permetre preguntes i comentaris. Hi han hagut intervencions molt interessants. La consciència, la vida i la mort són temes profunds i fascinants. La consciència és la capacitat que tenim per a percebre, reflexionar i experimentar el món que ens envolta. És el que ens permet ser conscients de nosaltres mateixos i de les nostres emocions. La consciència inclou la nostra experiència directe de qui som, i s’ha convertit en el punt cec de la ciènc...

  20 de Febrer “Un passeig per la història del nostre calendari” Sr. ANTONI AUBANELL POU Catedràtic de matemàtiques, divulgador i escriptor El professor Aubanell ens ha fet una conferència molt divertida per fer entendre a tot l’auditori com ha evolucionat el calendari que utilitzem. Les explicacions de les dates i les correccions plenes de números, lluny de ser tedioses, ens han semblat entretingudes perquè el sentit de l’humor del Sr. Aubanell ha fet entenedor un tema de xifres. L’evolució del calendari forma part de l’aventura per la quantificació, posar números a tot allò que ens envolta. Posem números a l’arquitectura, a la música, etcètera. Avui tenim calendaris que ens demanen que configurem on hem d’estar a cada moment. El calendari el pengem a la paret, però són nosaltres els que ens pengem d’ell perquè hi posem tots els nostres records i efemèrides. Des de l’antiguitat, totes les cultures han volgut mesurar el temps. Calendari asteca: va ser utilitzat per aques...

  6 Febrer 2025 Sr. JOAN MANUEL DEL POZO ÀLVAREZ Doctor en filosofia, professor universitari de filosofia i escriptor Avui no vinc a ensenyar res. Com encarem el món que vé? És una pregunta molt complexe. Espero transmetre ganes de pensar, una reflexió pausada.   Primer parlarem del temps humà. Sovint diem:" Com passa el temps" i el que hem d'entendre és que el temps no passa, som nosaltres que passem en el temps. Això ens permetrà parlar del món que vé, no del futur que són coses diferents. Després farem un diàgnostic de com està el món i al final intentaré donar unes pautes per encarar el món que vé, sense massa dramatisme. ENCARAR vol dir que et mires de cara allò que vé però no t'hi enfrontes de cap manera violenta, sense voluntat ni de defugir ni d'atacar. Parlem del món que vé perquè el futur és una abstracció. Aquest món que vé és aquest món que va avançant. Woody Allen deia: "A mi el futur m'interessa molt perquè penso passar-hi la resta de la mev...

23 de Gener “Hi ha vida allà fora?” Sr. JOAN ANTÓN CATALÀ AMIGÓ Químic, màster en Astronomia i Astrofísica, divulgador científic.   La pregunta de la que a mi m'agradaria tenir una resposta abans d'anarmen d'aques món és: Hi ha vida allà a fora? o la vida és una exclussiva d'aquest món. L'univers és tan inmens que seria un pecat de manca d'humilitat pensar que no hi ha cap forma de vida enlloc.  Però la ciència viu de proves que encara no tenim. Però potser som uns afortunats i en 10 o 15 anys podrem respondre aquesta pregunta de si hi ha vida allà fora. Això ho revoluciona tot: el pensament humà, la filosofía, la religió, fins i tot, l'ètica. Només coneixem un planeta on hi ha vida: la Terra. La vida és arreu. La ciència, en aquest moment coneix 1300000 espècies de les quals  sols en sabem el nom que li hem posat al 75 %. Estem, encara, descobrint la vida de la Terra. Podem enviar un laboratori a Mart, tenir vida al davant i no reconeixer-la. Quan sortim a ...

9 Gener 2025  LA SENYORA DALLOWAY, DE VIRGINA WOOLF Sra. IRIS LLOP MANGAS Doctora en estudis lingüístics, literaris i culturals, professora universitària de literatura i crítica literària   Amb motiu del centenari de la publicación de La Senyora Dalloway (1925) de Virgina Woolf, la Sra. Iris Llop ha fet un recorregut exahustiu per la que es considera la novel.la més emblemnàtica d’aquesta escriptora inglesa, que representà un avenç significatiu en la modernització de la narrativa europea. La novel·la segueix Clarissa Dalloway, una dona de la classe alta londinenca que, en el transcurs d'un dia, es prepara per a una festa que organitzarà aquella mateixa nit. Tot i que sembla que la trama és simple i se centra en un esdeveniment aparentment superficial, Woolf utilitza aquest dia per explorar les profunditats de l'experiència humana, les complexitats de la ment i les tensions de la societat britànica de l'època. La novel·la també tracta la solitud, el desig de conn...

  12 desembre 2024 Professor Joan Vives Bellalta, és un flautista de bec, professor d'Història de la Música i divulgador musical. Des del 2017 és el redactor i presentador del programa de Catalunya Musica: "Tots els matins del món". Bedrich Smetana   (1824 - 1884) és l'ànima de la música txeca i enguany celebrem el 200 aniversari del seu naixement. Smetana era prou conegut a Praga i va ser el primer compositor que va posar en valor la música popular txeca a les sales de concerts. Smetana no deixa de ser un hereu del romanticisme, d'aquest moviment sorgeixen les escoles nacionalistes i Smetena pertany a l'escola txeca. El romanticisme va nèixer com una reacció al racionalisme francés que era el gust per la forma, l'ordre, tot havia d'estar perfectament estructurat, A finals dels segle XVIII, va sorgir un corrent a Alemanya que va començar a escriure des de la subjectivitat. El culte a la subjectivitat és el tret que defineix el romanticisme. Comencen a ...