“La consciència, la vida i la mort”

 

20 de Març

 Sr. JORDI PIGEM PÉREZ

Doctor i professor universitari de filosofia, filòsof de la ciència i assagista.

  

Aquesta conferència ens ha dut una nova manera de presentació, el Professor Pigem no ha tingut el suport de diapositives a la pantalla gran i en tot moment ha estat ell sol assegut, darrere el taulell, davant el color sèpia del fons de l’escenari. La posada en escena ha sigut volgudament molt solemne i ha captat l’atenció dels assistents. La durada de la conferencia ha estat d’uns quaranta minuts per permetre preguntes i comentaris. Hi han hagut intervencions molt interessants.

La consciència, la vida i la mort són temes profunds i fascinants. La consciència és la capacitat que tenim per a percebre, reflexionar i experimentar el món que ens envolta. És el que ens permet ser conscients de nosaltres mateixos i de les nostres emocions. La consciència inclou la nostra experiència directe de qui som, i s’ha convertit en el punt cec de la ciència, però molts científics conclouen que la consciència ha de ser més fonamental que la matèria.

La vida, d'altra banda, és el viatge que tots compartim, ple d'experiències, aprenentatges i connexions amb els altres. Cada vida és única i està plena de moments significatius.

I la mort, encara que sovint es veu amb temor, és una part natural del cicle de la vida. Ens recorda la fragilitat de la nostra existència i pot donar-nos una nova perspectiva sobre com vivim.  En l'actualitat, no hi ha evidència científica que recolzi la idea que una persona pugui morir i després tornar a la vida amb records de la seva experiencia.

Les experiències post mortem, o més comunament conegudes com a experiències pròximes a la mort (ECM), han estat objecte d'estudi en diverses disciplines, incloent-hi la psicologia, la medicina i l'espiritualitat.

Les experiències pròximes a la mort (ECM) són esdeveniments que ocorren quan una persona està prop de la mort o ha estat clínicament morta i després reviu. Aquestes experiències poden incloure sensacions de pau, la percepció d'un túnel, trobades amb éssers estimats morts, i una revisió de la vida.

En les últimes dècades, s'han realitzat estudis més sistemàtics sobre les ECM.  Investigadors com el Dr. Raymond Moody, autor de "Vida després de la vida", han recopilat nombrosos testimoniatges de persones que han tingut ECM. Moody va identificar patrons comuns en aquestes experiències, la qual cosa suggereix que podrien ser fenòmens universals.

Alguns psicòlegs suggereixen que les ECM poden ser respostes del cervell a situacions extremes, com la falta d'oxigen o l'alliberament d'endorfines. No obstant això, uns altres argumenten que aquestes experiències poden tenir un significat espiritual o transcendental.

Moltes persones que han tingut ECM reporten canvis significatius en la seva perspectiva de la vida, com una major apreciació per la vida, una disminució de la por a la mort i un desig de viure de manera més plena.

Les interpretacions de les ECM poden variar segons les creences culturals i religioses. En algunes cultures, es veuen com una transició cap a una altra vida, mentre que en unes altres es consideren experiències psicològiques.