HI HA VIDA ALLÀ A FORA?

23 de Gener

“Hi ha vida allà fora?”

Sr. JOAN ANTÓN CATALÀ AMIGÓ

Químic, màster en Astronomia i Astrofísica, divulgador científic. 

La pregunta de la que a mi m'agradaria tenir una resposta abans d'anarmen d'aques món és: Hi ha vida allà a fora? o la vida és una exclussiva d'aquest món. L'univers és tan inmens que seria un pecat de manca d'humilitat pensar que no hi ha cap forma de vida enlloc. 

Però la ciència viu de proves que encara no tenim. Però potser som uns afortunats i en 10 o 15 anys podrem respondre aquesta pregunta de si hi ha vida allà fora. Això ho revoluciona tot: el pensament humà, la filosofía, la religió, fins i tot, l'ètica.

Només coneixem un planeta on hi ha vida: la Terra. La vida és arreu. La ciència, en aquest moment coneix 1300000 espècies de les quals  sols en sabem el nom que li hem posat al 75 %. Estem, encara, descobrint la vida de la Terra. Podem enviar un laboratori a Mart, tenir vida al davant i no reconeixer-la.

Quan sortim a fora tenim poques possibil.litats per anar-hi. Les distàncies són molt grans. A Mercuri hi ha 400 º de dia i 180º de nit. 600 º entre el dia i la nit. Nosaltres tenim l'atmosfera que atenua aquestes diferències. Venus de mida es clavat a la Terra, és l'infern del planeta solar, més de 450 º. Té una atmosfera que pesa tant que ens aplastaria, hi plou acid sulfúric. 

Després venen Júpiter, Saturn, Urà i Neptú que són planetes de gas, no hi ha superfície, no es podriem posar d'empeus enlloc. En una lluna de Júpiter que es diu Europa s'han iniciat investigacions.

Mart és el planeta que tenim més  a prop, és de roca. En aquest moment hi ha dos robots vius a mart. Portem dècades treballant a Mart. La nau Fènix que la NASA va enviar al pol nord de Mart, va rascar la superfície i a pocs centímetres va trobar gel d'aigua. Ja ho intuïem. Va ser l'any 2008.

Sabem que tota la vida a la Terra depén de l'aigua. Cada gota d'aigua vibra de vida, està plena de microorganismes. 

El robot Quriosity, fa 12 anys i mig que és a Mart. Ha envellit prou bé. Pesa 900 quilos. Té una pila de plutoni i duu un laser que pot pulveritzar roques a 7 quilometres de distància. Està explorant un cràter i ens ha confirmat que fa  fa 3800 milions d'anys estavà ple d'aigua. Era el planeta blau en aquell moment, hi havia rius i mars, hi havia aigua. Hi busquem restes o senyals d'aigua viva, marques que van ser fetes per microorganismes.

El febrer de 2021 hi vam enviar el robot Perseverance - Persi -. També explora un cràter on hi havia hagut un riu, un delta. Està recollint mostres de roques  que ha posat en uns tubs i els enmagetzema al seu interior. Des de la Terra s'enviarà una nau que les recollirà per tornar-les i analitzar-les aquí. Aquesta expedició serà conjunta entre EEUU i Europa. Es preveu que es trigarà entre 10 i 15 anys en poder-la duur a terme. I és per la manca de diners.

Carl Sagan, deia: "Si mai descobrim vida a Mart, què no hi haurà més enllà?"

Persi, ha descobert uns minerals negres que, a la Terra són minerals responsables de microorganismes. Això s'analitzarà.

La Terra és el lloc més sec dels planetes que coneixem del nostre univers. Hi ha aigua en el 75 % de la superfície però en l'interior és sec.

Al satèlit de Júpiter, Europa se sap qui hi ha 25 metres de gruix de gel i a l'interior un oceà d'aigua salada, com a mínim hi ha dues vegades l'aigua dels oceans de la terra, surten en forma de colunmes de vapor a la superfície per escletxes. Què hi ha en aquesta massa líquida?

Flliper és la nau que hi està viatjant i que hi arribarà cap el 2030 i s'acostarà molt a la superfície per recollir mostres d'aquests geisers que surten de l'interior del satèlit Europa.

A Mart estem buscant vida antiga, a Europa estem cercant vida actual o futura. 

Cada punt que veiem al cel és un sol amb planetes. Giordano Bruno va ser el primer que va raonar: Segurament cada estel és un sol amb planetes i després va dir, si hi ha planetes, podria haver-hi humans. Aquests raonaments li van costar la foguera.

Hem descobert 16000 exoplanetes al sistema solar, dels aproximadament un bilió que se sospita que hi ha. És impossible que s'hi pugui arriba durant milions d'anys.

La cerca de vida intel.ligent és la cerca de senyals que ens indiqui què o qui hi ha allà fora. Cerca de Vida Intelligent SETI. Mitjançant potents telèscopis amb ones de ràdio, que és llum, es podrien arribar a captar senyals d'altres planetes. No s'ha rebut mai res? No hem sabut detectar-les? i Volen ser escoltats? Són les tres qüestions que ens plantejem. Stephen Hawkings deia que era una temeritat enviar senyals que ens identifiquin.

El 1960, l'astrònom Frank Drake va realitzar el primer experiment SETI modern, anomenat "Projecte Ozma", en honor de la reina de la Terra imaginària d'Oz del llibre de fantasia de L. Frank Baum. Drake utilitza el radiotelescopi Green Bank, de 26 metres de diàmetre, per a examinar les estrelles Tau Ceti i Epsilon Eridani, a uns onze anys llum de distància i estrelles de l'edat aproximadament del Sol. La sintonització va ser als 21 cm d'emissió (prop del 1.420 MHz) d'hidrogen fred de l'espai interestel·lar. Un únic receptor de canal de 100 Hz va cercar en 400 kHz d'amplada de banda. La informació s'emmagatzema en la cinta per a l'anàlisi fora de línia. No es va trobar res d'interès.

El programa SETI va adquirir fama el 15 d'agost del 1977 quan el Dr. Jerry R. Ehman, un voluntari, va ser testimoni d'un sorprenentment senyal fort rebut pel telescopi. Ràpidament, al voltant de la indicació, a la còpia impresa va escriure la paraula "Wow!" al marge. Aquest senyal WOW és considerat per alguns com el candidat amb més possibilitats de ser artificial i extraterrestre, però no ha estat detectat de nou en diverses exploracions addicionals fetes amb posterioritat.

Si algú reclama que ha descobret vida allà fora ha d'aportar proves contundents.

A les naus es posen enginys que duen informació relativa a la terra amb informació de tots tipus.

Les senyals que enviem a l'exterior podrien rebre resposta però el viatge d'anada i tornada podrien tardar milers d'anys.

Maria SaGa