aulapenedes2024-2025

  20 de Març   Sr. JORDI PIGEM PÉREZ Doctor i professor universitari de filosofia, filòsof de la ciència i assagista.    Aquesta conferència ens ha dut una nova manera de presentació, el Professor Pigem no ha tingut el suport de diapositives a la pantalla gran i en tot moment ha estat ell sol assegut, darrere el taulell, davant el color sèpia del fons de l’escenari. La posada en escena ha sigut volgudament molt solemne i ha captat l’atenció dels assistents. La durada de la conferencia ha estat d’uns quaranta minuts per permetre preguntes i comentaris. Hi han hagut intervencions molt interessants. La consciència, la vida i la mort són temes profunds i fascinants. La consciència és la capacitat que tenim per a percebre, reflexionar i experimentar el món que ens envolta. És el que ens permet ser conscients de nosaltres mateixos i de les nostres emocions. La consciència inclou la nostra experiència directe de qui som, i s’ha convertit en el punt cec de la ciènc...

  20 de Febrer “Un passeig per la història del nostre calendari” Sr. ANTONI AUBANELL POU Catedràtic de matemàtiques, divulgador i escriptor El professor Aubanell ens ha fet una conferència molt divertida per fer entendre a tot l’auditori com ha evolucionat el calendari que utilitzem. Les explicacions de les dates i les correccions plenes de números, lluny de ser tedioses, ens han semblat entretingudes perquè el sentit de l’humor del Sr. Aubanell ha fet entenedor un tema de xifres. L’evolució del calendari forma part de l’aventura per la quantificació, posar números a tot allò que ens envolta. Posem números a l’arquitectura, a la música, etcètera. Avui tenim calendaris que ens demanen que configurem on hem d’estar a cada moment. El calendari el pengem a la paret, però són nosaltres els que ens pengem d’ell perquè hi posem tots els nostres records i efemèrides. Des de l’antiguitat, totes les cultures han volgut mesurar el temps. Calendari asteca: va ser utilitzat per aques...

9 Gener 2025  LA SENYORA DALLOWAY, DE VIRGINA WOOLF Sra. IRIS LLOP MANGAS Doctora en estudis lingüístics, literaris i culturals, professora universitària de literatura i crítica literària   Amb motiu del centenari de la publicación de La Senyora Dalloway (1925) de Virgina Woolf, la Sra. Iris Llop ha fet un recorregut exahustiu per la que es considera la novel.la més emblemnàtica d’aquesta escriptora inglesa, que representà un avenç significatiu en la modernització de la narrativa europea. La novel·la segueix Clarissa Dalloway, una dona de la classe alta londinenca que, en el transcurs d'un dia, es prepara per a una festa que organitzarà aquella mateixa nit. Tot i que sembla que la trama és simple i se centra en un esdeveniment aparentment superficial, Woolf utilitza aquest dia per explorar les profunditats de l'experiència humana, les complexitats de la ment i les tensions de la societat britànica de l'època. La novel·la també tracta la solitud, el desig de conn...

  12 desembre 2024 Professor Joan Vives Bellalta, és un flautista de bec, professor d'Història de la Música i divulgador musical. Des del 2017 és el redactor i presentador del programa de Catalunya Musica: "Tots els matins del món". Bedrich Smetana   (1824 - 1884) és l'ànima de la música txeca i enguany celebrem el 200 aniversari del seu naixement. Smetana era prou conegut a Praga i va ser el primer compositor que va posar en valor la música popular txeca a les sales de concerts. Smetana no deixa de ser un hereu del romanticisme, d'aquest moviment sorgeixen les escoles nacionalistes i Smetena pertany a l'escola txeca. El romanticisme va nèixer com una reacció al racionalisme francés que era el gust per la forma, l'ordre, tot havia d'estar perfectament estructurat, A finals dels segle XVIII, va sorgir un corrent a Alemanya que va començar a escriure des de la subjectivitat. El culte a la subjectivitat és el tret que defineix el romanticisme. Comencen a ...

14 de novembre 2024 XAVIER GARI DE BARBARÀ. Doctor en Història, professor universitari d'humanitats. Soc conflictoleg i irenoleg. Cal que parlem dels estrategues de la pau, que n'hi ha i treballen molt sobre això, però no se'n parla mai. La meva formació és historiador per tant faig una anàlisi de la trajectòria humana i podem dir que mai com ara havíem arribat a unes quotes de progrés com les que tenim ara amb tots els malgrat que hi vulguem posar. Soc analista de conflictes perquè els conflictes hi són, sempre hi han estat. No són bons ni dolents, hi són i no ens podem desempallegar d'ells. Ara bé, sí que podem gestionar-lo millor, però la culpa no és del conflicte sinó de la manera en què l'estem gestionant.  Els conflictes no tenen culpa de res, les llengües no tenen culpa de res, és l'ús que en fem que sigui el responsable. La irenologia és l'estudi de la pau i hi ha estudiosos de la Pau. Les situacions que vivim nosaltres, no sols el món, són product...