Com encarem el món que ve? Reflexions sobre circumstàncies amenaçadores i esperançadores
6 Febrer 2025
Avui no vinc a ensenyar res. Com encarem el món que vé? És una pregunta molt complexe. Espero transmetre ganes de pensar, una reflexió pausada.
Primer parlarem del temps humà. Sovint diem:" Com passa el temps" i el que hem d'entendre és que el temps no passa, som nosaltres que passem en el temps. Això ens permetrà parlar del món que vé, no del futur que són coses diferents.
Després farem un diàgnostic de com està el món i al final intentaré donar unes pautes per encarar el món que vé, sense massa dramatisme. ENCARAR vol dir que et mires de cara allò que vé però no t'hi enfrontes de cap manera violenta, sense voluntat ni de defugir ni d'atacar.
Parlem del món que vé perquè el futur és una abstracció. Aquest món que vé és aquest món que va avançant. Woody Allen deia: "A mi el futur m'interessa molt perquè penso passar-hi la resta de la meva vida".
Sembla que els biolegs estan d'acord en que els animals sols viuen el present, no viuen, no pensen en clau de futur. Nosaltres som capaços de fer servir el càlcul per preveure el futur. temps que vindran. Tenim noció del futur i també del passat, però això també és veritat a mitges perquè la nostra memòria ens fa veure coses del passat de forma parcial o dispersa perquè la memoria sencera no la tenim. Preferentment recordem les coses positives. Les civilitzacions antigues tenien una concepció del temps cíclica. Com per nosaltres són cícliques les estacions. Aquesta concepció queda trencada pel cristianisme que diu que el temps és una línia recta que va des del moment de la creació i que arribarà fins a la fi el món: La mort és la fi de les persones. Aqui s'aguditza la idea del futur.
Ara estem en la civilització postmoderna, líquida, aguls pensadors diuen que hem passat a una civilització fragmentada i puntillista. Vol dir que a diferència del que passava 50 anys enrera que la vida passava més ordenada i tranquila, ara estem obsessionats per fer masses coses al mateix temps, estem buscant punts de temps que ens situen en el món, l'obsessió de saber les darreres notícies constantment. Aquesta situació ens provoca ansietat. És el poder de l'ara.
Exemples: Per quan ho vol? Per ara, o per ahir!
Tot ho volem a curt termini. Societat de la inmediatesa. Estem sustituint el llarg termini pel curt termini.
Anys enrere viviem en llarg termini, la durada, la permanència, la memòria i la visió. Ara vivim en el curt termini, la inmediatesa, la transitorietat, la sensació i l'impuls.
Futur és una paraula tramposa. Nosaltres, en aquest present que estem ara estem atacant el futur per la nostra forma de la inmediatesa. Ens interesa tenir més per viure el present. Som Okupes del nostre present. La gent del planeta gasta en 9 mesos, tot lo que hauria de gastar en un any, a l'octubre ja ho hem gastat tot, és com viure a crèdit sense tenir en compte les conseqüències.
El futur no existeix. Quan existeixi el futur serà present.. el futur com a futur no existeix, el que hi ha és un present continuu. Tenim capacitat d'imaginar el present que ha de venir i que quan arribi serà present.
Hi ha un sentiment del passat molt complicat. Hi ha qui pensa, equivocadament, que el passat és caducat. Nosaltres, cada ú de nosaltres, som la suma dels nostres passats. La nostra vida present, no és res més que l'acumulació del nostre passat. El nostre passat està viu dins de nosaltes.
En nosaltres hi ha un present continuu que es va projectant endavant. En realitat passat, present i futur es resumeixen amb una paraula: PRESENT. El passat està dintre del present i el futur no és res més que el present que continua. El present continu és: estic fent, estic parlant. Ho estic fent ara i ho seguiré fent.
Analitzar el món que vé té molta complexitat, però per analitzar-lo, primer hem d'analitzar el món d'ara. Per l'anàlisis ens hem de concentrar en allò que tenim ARA.
En l'ordre físic, la creu, el que no va bé és que tenim un canvi climàtic. Situacions metereológiques extremes, el volum dels fenòmens, vent, pluja, han augmentat. Crisi energètica, crisi alimentaria i una crisi sanitaria entre animals i humans. Les coses que van bé sòn la gran capacitat que tenim d'intervenir en procesos naturals, trobem aigua, tenim més recursos i tècniques sanitarias que han lograt molts èxits. La situació és que hi ha un desequilibri i si la natura va desfermant-se, la creu guanyarà a la cara. Hi ha científics que diuen que si passem la línia roja del canvi climàtic no es podran aturar els seus efectes devastadors. El gran problema és que la ciència i la tècnica estàn frenades pels poders de desició que frenen el finançament. No hem d'oblidar els avenços en la utilització de medicaments i en la cirugia.
Ordre Social, problemes demogràfics, en llocs on hi ha molts naixements i en algunes zones hi ha pocs naixements, crisis migràtories, desigualtats molt grans. Per exemple Elon Mask té 450.000 milions de dolars. Hi ha persones que viuen amb molts pocs diners, tot i treballant. Els rics, cada vegada ho són més i cada vegada tenen més influència i més capacitat de desició. Es produeixen tensions laborals, atacs a l'estat del benestar, una digitalització descontrolada que no s'ha fet per ajudar a la gent sino per complicar-li la vida. La cara bona de l'ordre social és que tenim una persepctiva de vida més llarga que fa anys. En l'aspecte sexual s'ha acceptat que hi ha diferents formes d'estimar-se. Tenim molta més formació. Hi ha més accés a la Universitat. El pronostic és que hi ha gent molt descontenta per les desigualtats. En conjunt el món és més ric però la riquesa està molt mal repartida. Ens hem tornat molt individualistes. La situació social està descompensada, desequilibrada i conflictiva i es produeixen fenòmens que es reflexen en l'àmbit polític.
Ordre cultural i simbólic, el que passa es que per l'efecte de l'increment dels mitjans de comunicació no professionals i per la perversió d'alguns professionals, s'ha naturalitzat la potsveritat per no dir la vergonyosa paraula MENTIDA. Hi ha persones que s'hi instal.len. A l'anterior mandat de Trump se li van comptar 3500 mentides. Fins i tot va anunciar un atemptat terrorista a Suecia, que no va succeir. Comencem a no poder-nos fiar de res ni de ningú. Estem més informats que mai, permanenment informats i més enganyats que mai. El qui guanya és el mentider. La cara és que està creixent, en el món, una fenòmen de gent que valora cada cultura pel que és i ha crescut la necessitat del diàleg intercultural. Hi ha una nova consciència de la llibertat religiosa. El pronóstic que se'n fa es que es necessari un compromís amb la veritat i cal buscar la veritat. Hi ha una confusió que com ha de ser la educació.
L'ordre polític. Hi ha un gran desequilibri entre poders i paisos que acaben en guerres reals. El món està tens en matèria de defensa. La democràcia està malalta. Els paisos giren cap a l'extrema dreta. Tenim Argentina que, com ho va fer EEUU, ha sortit de la Organització Mundial de la Salut, que tant va fer en temps de pandemia. Els populismes que són les propostes polítiques que pretenen arreglar els problemes complexos amb solucions simples. Algú deia que existeixen les solucions, simples, ràpides i eficaces que són equivocades. Però passa que, per culpa de les desigualtats creixents, hi ha moltes persones legitimament enfadades que tenen resentiment i que quan ve una votació, es deixen anar. Per allò de que "Aquests diuen el que jo penso". EEUU, Argentina, Hungria. Els populismes evolucionen cap a l'autoritarisme i al poder individual d'una sola persona. Tenim un problema polític que deriva de l'ordre social. La precipitació d'alguns electors que volen fer saltar el sistema perquè els sembla que si el sistema salta tot s'arreglarà. Si salta el sistema s'espatllarà tot. La cara és la consciència creixen de consensos, sobre tot en drets humans. Igualtat en la dona i l'home. Evitar els abusos. La valoració, hi ha una certa debilitat en la democràcia i per combatre la debilitat de la democràcia es necessita més democràcia. La democràcia no la curara un tirà.
Maria SaGa
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada