EL COMPLOT CONTRA LA REPÚBLICA A CATALUNYA
3 d’Abril 2025
EL COMPLOT CONTRA LA REPÚBLICA A CATALUNYA
Sr. VICENÇ LOZANO ALEMANY
Periodista i Escriptor
Jo sempre havia somniat escriure una novel·la del període de la república (1931-1934), que va
durar molt poc, però que va tenir molta importància i se’n parla poc.
Escriure una novel·la
històrica no és fàcil i requereix una investigació molt rigorosa. He parlat amb
molta gent i gent que té més de 90 anys. En aquesta novel·la la trama de ficció queda molt intercalada en la
història. Són 500 pàgines i està escrita com si fos una sèrie de televisió. Va
obrint temes i els va tancant. Va des del 14 d’abril de 1931 i acaba el 18 de
juliol de 1936.
La Dictadura de Primo de Rivera, prèvia a la república, va ser molt corrupta
i en començar la república, el rei Alfons XIII fuig cames ajudeu-me, d’aquí ve
que li deien “El Cametes”. Aquest rei mor a Itàlia, però sempre va tenir
l’esperança que Franco el restituís, cosa que no passar mai, i per això va
tenir un paper rellevant en el complot contra la república.
La república va fer un Codi Civil nou, va despenalitzar l’avortament, es va
donar el vot a les dones, llibertat d’expressió, l’Estatut de Núria per
Catalunya si bé no era gens independentista, però donà la possibilitat de
tornar a fer escola en català.
La batalla entre les dretes i les esquerres va propiciar que la república
s’acabés enfonsant.
Francesc Macià va proclamar la república espanyola i l’Estat Català, si bé
Madrid el va fer rectificar i Macià mai més tornà a parlar de l’Estat Català.
Els temps de la república foren temps de llibertat autonòmica mercès a
l’Estatut de Núria.
La novel·la comença amb la
troballa d’un cos a l’hotel Ritz de Barcelona que portarà a la investigación
del crim i al descobriment que hi havia un complot contra la república.
Durant la república hi va haver diferents cops d’estat que no van tenir èxit
fins al definitiu del 1936.
Per tot l’estat espanyol s’accentuà la catalanofòbia. Tot i això, amb
la república, a Catalunya comença molta activitat, noves línies de metro, també
es va fer un decret per tenir una televisió catalana. També van sorgir molts
diaris nous tant en català com en castellà. Pel Sant Jordi del 1931 es van
treure, per primera vegada, els llibres a la Rambla.
La república no ho va tenir gens fàcil des d’un bon principi perquè el món
venia d’una gran crisi econòmica (Crisis del 1929). S’havien tancat fàbriques,
sobretot del tèxtil i això comportà molts conflictes. Les diferències socials
eren evidents, per una banda, es feien les festes obreres i sindicals, les
festes majors i per altra, les festes de la burgesia.
La prostitució va tenir un fort auge.
Restaurants, envelats, cafès, el desenvolupament del Paral·lel que no dormia
mai. Es volia imitar, en certa manera, la vida nocturna de París. El Paral·lel
va arribar a ser el carrer amb més locals d’oci d’Europa. El cabaret La Criolla
on actuaven transvestits i homosexuals que fou freqüentat per les classes
populars i la burgesia. Això no s’havia vist mai a Europa.
Catalunya va assumir, en part, la filosofia de l’anarquisme que
proposava una societat sense estat però, alhora, un foment de la cultura.
L’anarquisme va organitzar un congrés d’esperanto i va fomentar el
naturisme i el veganisme.
També hi va haver un increment de l’espiritisme que va arrelar de manera
important, fins i tot hi va haver un Congrés. Mossèn Cinto Verdaguer fou un
gran espiritista.
El gran incendi dels magatzems El Siglo que havien imitat les galeries La
Fayette i les Harrots de Londres, fou un desastre perquè, d’aquests
magatzems, en vivien 8000 persones. En un any, però, es va reconstruint al
carrer Pelai.
El 12 de novembre de 1933 ja van poder votar les dones.
Parlem d’establiments emblemàtics de Barcelona, l’Africana on es venien
granotes de treball o llogar trages per festes, els magatzems el Indio on es
venien teixits i s’hi podien trobar patrons dels vestits de les estrelles de
Hollywood.
Parlem de personatges del moment:
Federico Garcia Lorca un enamorat de Barcelona on hi estrenava totes les
seves obres de teatre, Margarida Xirgú li estrenava les obres.
Carlos Gardel, enamorat de Barcelona i gran amic de Samitier. José María
Planes que va crear el periodisme modern a Catalunya, sortia al carrer i
parlava amb la gent.
La colònia alemanya era molt important, van venir pel clima i per
l’ambient empresarial i industrial que hi havia, curiosament es van fer nazis i
van intentar introduir-se a les associacions catalanes. Es va arribar a
publicar un diari nazi.
El règim feixista de Mussolini, mitjançant la seva policia política, actuava
des del Consolat d’Itàlia i de l’Institut italià de cultura.
El bisbe de Barcelona Manuel Irurita facilitava la tasca dels espies
vaticans contra la república.
A la plaça Real de Barcelona es feien reunions conspiratives contra la
república en els restaurants elegants.
Les dues dictadures europees van facilitar diners i armament als
conspiradors.
Joan March que va fundar de la Banca March, era un conegut contrabandista,
considerat el pirata del Mediterrani. Va arribar a donar 1000 milions de
pessetes per finançar el cop d’estat contra la república. Era l’enemic número u
de la república que finalment el va empresonar, però a la presó, tenia una cel·la de luxe amb una finestra sense
barrots, on feia les reunions conspiradores. Va sortir de la presó quan va
voler. Va anar a Gibraltar i després a l’exili.
El Cardenal Pedro Segura, mà dreta de Pius XI, va condemnar la república des
del minut zero.
Existien els sindicats lliures que eren organitzacions d’assassins a sou que
els empresaris contractaven per rebentar les vagues, les manifestacions i
assassinaven opositors als empresaris.
El cop d’estat del 1936 té una trama militar, el més important general de la
conspiració era José Sanjurjo que era l’exili en el moment de l’aixecament. Va
agafar un avió per posar-se al capdavant de l’exèrcit i curiosament es va
estavellar. El relleu el va agafar Francisco Franco, un home que no s’havia
manifestat mai obertament contra la república, però havia anat a totes les
reunions on es conspirava.
Hi havia una dona de l’alta burgesia, Isabel Llorac Dolça, filla del
descobridor de les aigües curatives Rubinat Llorac que fou una figura
important perquè organitzava reunions i conferències a l’Hotel Ritz. Isabel Llorac es va distingir per la
intensa dinamització de la vida cultural i social que dugué a terme a la ciutat.
La seva idea fou que Barcelona estigués a escala europea, conduïa un
Rolls-Royce descapotat. Vivia en un xalet dissenyat per Puig i Cadafalch on
tenia un teatre. Va morir el 1957.
El 19 de juliol del 1936 havien de començar les Olimpíades a Berlín i molts
estats del món van fer-hi boicot. Així, Barcelona va prendre la iniciativa i va
crear una olimpíada popular on havien de participar els països que havien
boicotejat els Jocs de Berlín i que ja estaven a Barcelona. Amb l’aixecament
militar que no va guanyar a Barcelona, aquestes Olimpíades se suspengueren.
La república fou molt efímera, però molt important per totes les noves idees
i iniciatives que va dur.
La democràcia no se sap defensar a si mateixa perquè permet que hi hagi
grups polítics i associacions que inculquen formes de pensar dictatorials que
qüestionen els drets i llibertats.
L’anticlericalisme, l’anarquisme van fer que la gent es posés en contra de
la república, en gran manera.
Maria SaGa
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada