Un passeig per la història del nostre calendari

 

20 de Febrer

“Un passeig per la història del nostre calendari”

Sr. ANTONI AUBANELL POU
Catedràtic de matemàtiques, divulgador i escriptor

El professor Aubanell ens ha fet una conferència molt divertida per fer entendre a tot l’auditori com ha evolucionat el calendari que utilitzem. Les explicacions de les dates i les correccions plenes de números, lluny de ser tedioses, ens han semblat entretingudes perquè el sentit de l’humor del Sr. Aubanell ha fet entenedor un tema de xifres.

L’evolució del calendari forma part de l’aventura per la quantificació, posar números a tot allò que ens envolta. Posem números a l’arquitectura, a la música, etcètera. Avui tenim calendaris que ens demanen que configurem on hem d’estar a cada moment. El calendari el pengem a la paret, però són nosaltres els que ens pengem d’ell perquè hi posem tots els nostres records i efemèrides. Des de l’antiguitat, totes les cultures han volgut mesurar el temps.

Calendari asteca: va ser utilitzat per aquest poble i altres, per mesurar el pas del temps per a l'agricultura i les festivitats. Sembla que el primer mes corresponia a una data entre febrer i març.

Calendari maia: Es considera una evidència que a tota Mesoamèrica usaven el mateix sistema de calendari. Té dos diferents comptes de temps que transcorren simultàniament: el sagrat, de 260 dies, el civil de 365 dies i es repeteix cada 52 anys maies. Segons les presumptes profecies maies, i particularment la setena, indica que la data 13.0.0.0.0 4, és a dir, el 21 de desembre de 2012 dC, dona lloc a un cicle nou.

Calendari egipci: sorgeix a començaments del tercer mil·lenni abans de Crist i és el primer calendari solar conegut de la història.

Calendari àtic: és el més conegut dels calendaris grecs. Es componia de 12 mesos lunars de 30 dies, es va fer un ajust amb el cicle lunar,  alternant un mes de 29 dies i un de 30 dies. Això dona un any de 354 dies, és a dir, 11 dies menys en relació amb l'any solar. Es va intercalar un tretzè mes de 30 dies després de cada segon any lunar.

Calendari romà:  el primitiu calendari fixava la durada dels mesos en 29 díes, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies. En establir-se l'any (de annus = 'anell'), li van fixar una durada de 10 mesos, però més tard, per influència grega, es va passar a l'any de 12 mesos, amb 368 dies i ¾ d'un altre.

Calendari Julià: es pren com a inici de l'any l'1 de gener, en lloc del tradicional 1 de març, Consta de 365 dies dividits en dotze mesos, excepte els anys bixestos, que tenen 366 dies, i afegeixen un dia addicional al mes de febrer. El calendari julià inclou com a bixestos tots els quarts anys, inclusivament els seculars. Amb aquest calendari es comet un error de 7,5 dies cada mil anys. El nou calendari es va implantar en el 46 aC. Únicament en aquest any, es van comptar 445 dies en comptes dels 365 normals per a corregir els desfasaments del calendari anterior, i s'anomena any de la confusió. Per això, es van agregar dos mesos entre novembre i desembre, un de 33 dies i un altre de 34, a més d’intercalar el febrer.

La imperfecció del calendari julià  va donar peu que l'any 1582 el papa Gregori XII encarregués a l'astrònom i matemàtic italià Luigi Lilio i al jesuïta alemany Chistopher Clavius la reforma que donaria vida al nou calendari anomenat  Calendari Gregorià.

Aquesta reforma va tenir dos aspectes principals. D'una part, ja que l'equinocci de primavera s'havia avançat deu dies, aquest ajust es va dur a terme el dijous 4 d’octubre de 1582, i l'endemà es va considerar divendres15 d’octubre  A més, per aconseguir que aquest resultat pogués mantenir-se en el futur, s'acordà que els anys de traspàs les dues últimes xifres dels quals fossin zeros no fossin de traspàs, excepte si les seves dues primeres eren divisibles per quatre. Així, doncs, dels anys 1600, 1700, 1800, 1900 i 2000, que al calendari julià són de traspàs, en el gregorià ho són només el 1600 i el 2000, de manera que cada quatre segles queden suprimits tres dies.

Actualment, el desfasament que es produeix és d'aproximadament tres dies cada deu mil anys, ja que l'any gregorià resulta més llarg que el tròpic.

Aquest calendari va ser a poc a poc assumit per tots els països i és el majoritàriament utilitzat avui en tot el món.

Maria SaGa