BEDRICH SMETANA

 12 desembre 2024

Professor Joan Vives Bellalta, és un flautista de bec, professor d'Història de la Música i divulgador musical. Des del 2017 és el redactor i presentador del programa de Catalunya Musica: "Tots els matins del món".

Bedrich Smetana  (1824 - 1884) és l'ànima de la música txeca i enguany celebrem el 200 aniversari del seu naixement.

Smetana era prou conegut a Praga i va ser el primer compositor que va posar en valor la música popular txeca a les sales de concerts. Smetana no deixa de ser un hereu del romanticisme, d'aquest moviment sorgeixen les escoles nacionalistes i Smetena pertany a l'escola txeca. El romanticisme va nèixer com una reacció al racionalisme francés que era el gust per la forma, l'ordre, tot havia d'estar perfectament estructurat, A finals dels segle XVIII, va sorgir un corrent a Alemanya que va començar a escriure des de la subjectivitat. El culte a la subjectivitat és el tret que defineix el romanticisme. Comencen a parlar de com se senten, què pensen, què esperen... qüestions que directament parlen de sentiments personals. "què penso o què sento" són idees bàsiques, però també comencen a parlar de: M'agrada on visc, el meu poble, la meva terra, com és el lloc on visc, quines característiques tenen...Apareixen les descripcions de llocs i de llengües. El romanticime s'exten per totes les disciplines artístiques i la música.

A Catalunya, a la segona meitat del SXIX, sorgeix un interés pel païs, en Pep Ventura va començar a fer sardanes a Figueres, va ampliar la Cobla, Anselm Clavé va va fer una gran reforma del Cant Coral i van sorgir Coros a molts pobles i barriades de Catalunya.

És a dir hi ha tota una consciència del fet diferencial i és també d'on neix el nacionalisme polític.

Txequia té les regions de Bohemia on hi ha la capital Praga, Moravia, una zona més rural i Silesia que pertany en bona part a Polonia i Txequia en té només una part.  El motor de Txequia és la Bohemia que s'ha fet famosa per tres coses: el cristall, la cervesa, el mateix pare de Smetana i el pare de Malher eren cervesers, i la tercera cosa era la vida bohemia.

La vida bohemia ja ve dels segle XVI, quan Txequia pertanyia a l'Imperi Austriac. Hi havia tres oficis que lliuraven els nois d'anar a l'exerci: els criats de l'aristocràcia, els forestals perque a Bohemia hi havia molts boscos per gestionar i el darrer ofici eren els músics perquè o treballaven per l'aristocràcia o bé, ho feien per l'església. Això va fer que hi haguessin molts músics i molt bons.

Es va produir un fenomen i és que els músics txecs anaven per tota Europa, menys aquí, buscant feina i d'aquesta vida itinerant vé el que es coneix com vida de Bohemia, vida de la Bohemia.

Smetana neix el 1824 al palau de Waldstein a Litomysil ciutat propera a Praga. El seu pare era el cerveser de la familia i també tocava el violí. El 1831 la família es va traslladar a Jindřichův Hradec, al sud de Bohèmia, regió en la qual va créixer Gustav Mahler una generació més tard. Allà, Smetana va assistir a l'escola primària local i més tard al Gymnasium. També va estudiar violí i piano –en aquests cursos va descobrir les obres de Mozart i Beethoven– i va començar a compondre peces senzilles. 

Per dessitg del seu pare que volia que Smetana aprengués alemany i es relacionés amb persones de l'àmbit urbà, Bedrich va anar a estudiar a Praga on no s'hi va senti gens bé. Al cap d'un any tornà amb la família a la ciutat de Plzen.

A Txequia la dansa més típica és la polka. És una composició binària formada per estructures de 8 compasos de dos per quatre. Les polques són peces molt alegres que encomanen la diversió. Ha esdevingut la dansa nacional de txequia, com ho és la sardana a Catalunya.

La seva primera esposa fou la Katernina Otile Smetanova (1827-1859), es van casar el 1849. Van tenir quatre filles, tres d'elles i la mare van morir de tuberculosi. Es van poder casar quan Smetana va ser capaç de guanyar prous diners amb la música. O sigui va poder demostrar a la famíla d'ella que era un marit solvent econòmicament. Treballava com a professor de piano de les filles de la família Thun de Praga i acompanyava les festes fent de músic. També tenia alguns alumnes més.

Un any abans, el 1848 a moltes capitals i ciutats europees es van produir revolucions i alderulls, en gran manera, pel xoc del romanticisme, que venia del segle XVIII, amb la Revolució Industrial. L'arribada de la industrialització va comportar que molts pagesos abandonessin el camp per anar a treballar a les fàbriques. Aquest canvi tan gros va ser massa per una societat que no estava preparada per gestionar aquests canvis i van sorgir una sèrie de teórics: Bacunin, K.Marx... que aportaven possibles solucions teóriques des de l'anarquisme, el socialisme. Però mentrestant el proletariat patia per les seves condicions i per això es van produir totes les manifestacions del 1948. 

Smetana també va sortir a protestar, el van detenir però el van deixar en llibertat. 

Un cop a Praga va escriure tot un seguit d'obres per a piano i per ús propi. Va escriure polcas però no per ballar, eren polques per concert. Com els valsos de Shubert que eren per concert.

El 1854 l'emperador Francesc Josep es casà amb Elisabeth de Baviera (Sissi). La unió de l'imperi Austrohongarés s'havia fet per motius fronterers contra els turcs, però en el moment del casament, ja hi havia nacions que volien escindir-se de l'imperi. Amb motiu del casament es va fer un concurs per compositors i Smetana va proposar una Simfonia Triomfal, el final de la qual incloïa l'himne de l'imperi,  que no va ser acceptada. 

L'Himne de l'imperi Austrohongarés el va escriure Joseph Hyden el 1797 després del seu segon viatge a Anglaterra. Havia sentit Got Save the King. En una entrevista amb l'emperador Francesc I, Hyden li va oferir aquest himne i l'emperador va quedar encantat. Aquest himne va durar fins el 1919, any en que es va disoldre l'imperi definitivament. Austria va passar a ser la republica que coneixem i els altres estats van independitzar-se, també. Al final de la Primera Guerra Mundial, amb el tractat de Versalles va nèixer la república de Weimer. Alhora, l'himne austriac havia quedat sense propietari. L'any 1922 van anar a Austria a preguntar si podien utilitzar aquesta melodia. A Austria s'utilitza una antiga cançò de Mozart i no s'hi van oposar. L'Himne de Hyden encara s'utilitza actualement, pero la lletra està prohibida. Si ens oblidem de la semiotica política aquest himne, musicalment parlant, és gairebé perfecte i molt sonor.

Smetana va escriure un trio, l'únic que té, el va escriure pel dolor que tenia de la mort de la seva filla Frederica, el 1856, la única filla que havia apres a tocar el piano i tenia aptituds per la música. 

Com que no té massa èxit, Smetana se'n va a Goteborg, a una escola de música. Allà hi va escriure algunes obres, en concret té un estudi per a piano inspirat en el mar del nord.  En una visita a Alemanya, va conèixer Franz List i va descobrir els poemes simfónics que són obres per orquestra que tenen un argument literari desciptiiu. 

El 1859, l'esposa de Smetana mor de tubreculosi. Smetana va estar-se a Goteborg fins el 1863. Decideix tornar a Praga. Ja havia conegut Barbora (Bettina) Ferdinandiová, setze anys més jove que ell amb la que es casarà el 1860, tot i que van tenir dues filles, la parella no va arribar a ser feliç.

El retorn a Praga coincideix amb la inauguracio d'un teatre provisional començat el 1860 i que van acabar a la decada dels 1880. Smetana volia fer operes en txec i la primera que presenta és Els Brandemburguesos a Bohèmia que va ser un gran èxit. La segona opera va ser La Núvia Venuda. El públic se sentia molt identificat amb aquestes obres en txec, van descobrir que es podia fer cultura en la seva llengua. 

El 1874 se li diagnostica la Sífilis, amb un efecte secundari que és la sordesa. Va escriure dos quartets de corda. el primer té el titol "De la meva vida" 

El darrer que va escriure van ser sis poemes simfònics. La meva pàtria és el nom del conjunt d'aquests poemes.

Smetana mor a Praga el 12 de maig de 1884.

Maria SaGa.








Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SENYORA DALOWAY, DE VIRGINIA WOOLF

Com encarem el món que ve? Reflexions sobre circumstàncies amenaçadores i esperançadores

HI HA VIDA ALLÀ A FORA?