aulapenedes2024-2025

23 de Gener “Hi ha vida allà fora?” Sr. JOAN ANTÓN CATALÀ AMIGÓ Químic, màster en Astronomia i Astrofísica, divulgador científic.   La pregunta de la que a mi m'agradaria tenir una resposta abans d'anarmen d'aques món és: Hi ha vida allà a fora? o la vida és una exclussiva d'aquest món. L'univers és tan inmens que seria un pecat de manca d'humilitat pensar que no hi ha cap forma de vida enlloc.  Però la ciència viu de proves que encara no tenim. Però potser som uns afortunats i en 10 o 15 anys podrem respondre aquesta pregunta de si hi ha vida allà fora. Això ho revoluciona tot: el pensament humà, la filosofía, la religió, fins i tot, l'ètica. Només coneixem un planeta on hi ha vida: la Terra. La vida és arreu. La ciència, en aquest moment coneix 1300000 espècies de les quals  sols en sabem el nom que li hem posat al 75 %. Estem, encara, descobrint la vida de la Terra. Podem enviar un laboratori a Mart, tenir vida al davant i no reconeixer-la. Quan sortim a ...

9 Gener 2025  LA SENYORA DALLOWAY, DE VIRGINA WOOLF Sra. IRIS LLOP MANGAS Doctora en estudis lingüístics, literaris i culturals, professora universitària de literatura i crítica literària   Amb motiu del centenari de la publicación de La Senyora Dalloway (1925) de Virgina Woolf, la Sra. Iris Llop ha fet un recorregut exahustiu per la que es considera la novel.la més emblemnàtica d’aquesta escriptora inglesa, que representà un avenç significatiu en la modernització de la narrativa europea. La novel·la segueix Clarissa Dalloway, una dona de la classe alta londinenca que, en el transcurs d'un dia, es prepara per a una festa que organitzarà aquella mateixa nit. Tot i que sembla que la trama és simple i se centra en un esdeveniment aparentment superficial, Woolf utilitza aquest dia per explorar les profunditats de l'experiència humana, les complexitats de la ment i les tensions de la societat britànica de l'època. La novel·la també tracta la solitud, el desig de conn...

  12 desembre 2024 Professor Joan Vives Bellalta, és un flautista de bec, professor d'Història de la Música i divulgador musical. Des del 2017 és el redactor i presentador del programa de Catalunya Musica: "Tots els matins del món". Bedrich Smetana   (1824 - 1884) és l'ànima de la música txeca i enguany celebrem el 200 aniversari del seu naixement. Smetana era prou conegut a Praga i va ser el primer compositor que va posar en valor la música popular txeca a les sales de concerts. Smetana no deixa de ser un hereu del romanticisme, d'aquest moviment sorgeixen les escoles nacionalistes i Smetena pertany a l'escola txeca. El romanticisme va nèixer com una reacció al racionalisme francés que era el gust per la forma, l'ordre, tot havia d'estar perfectament estructurat, A finals dels segle XVIII, va sorgir un corrent a Alemanya que va començar a escriure des de la subjectivitat. El culte a la subjectivitat és el tret que defineix el romanticisme. Comencen a ...

14 de novembre 2024 XAVIER GARI DE BARBARÀ. Doctor en Història, professor universitari d'humanitats. Soc conflictoleg i irenoleg. Cal que parlem dels estrategues de la pau, que n'hi ha i treballen molt sobre això, però no se'n parla mai. La meva formació és historiador per tant faig una anàlisi de la trajectòria humana i podem dir que mai com ara havíem arribat a unes quotes de progrés com les que tenim ara amb tots els malgrat que hi vulguem posar. Soc analista de conflictes perquè els conflictes hi són, sempre hi han estat. No són bons ni dolents, hi són i no ens podem desempallegar d'ells. Ara bé, sí que podem gestionar-lo millor, però la culpa no és del conflicte sinó de la manera en què l'estem gestionant.  Els conflictes no tenen culpa de res, les llengües no tenen culpa de res, és l'ús que en fem que sigui el responsable. La irenologia és l'estudi de la pau i hi ha estudiosos de la Pau. Les situacions que vivim nosaltres, no sols el món, són product...

3 d'Octubre 2024 Montserrat Tura i Camafreita   és una política  i assagista. que h a format part del Partitt dels Socialistes de Catalunya i el Moviment d'Esquerres.  Ha estat consellera de Justícia i d'Interior de la Generalitat de Catalunya (2003-2010) , alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003)  i diputada al Parlament de Catalunya . El 2017 va guanyar el Premi Carles Rahola d'Assaig. Des de mitjans del segle XIX, ha estat un període tant important que sembla que hem oblidat el passat. Quan parlem de nació no es té prou en compte la tradició jurídica catalana. Jaume Vicens Vives diu que perquè un poble es consideri nació hi ha d'haver l'aplicació d'unes lleis comunes a tot el territori.  L'any 1937, a l'Exposició Universal de París, Josep Lluis Sert va dissenyar el pavelló espanyol i Joan Miró va fer un mural que no s'ha conservat i que representava un pagés. De fet, Miró volia reflexar com es vivia la Guerra Civil i feia en la figura del p...