COM PASSAR D'UNA CULTURA DE LA VIOLÈNCIA A UNA CULTURA DE LA PAU?

14 de novembre 2024

XAVIER GARI DE BARBARÀ. Doctor en Història, professor universitari d'humanitats.

Soc conflictoleg i irenoleg. Cal que parlem dels estrategues de la pau, que n'hi ha i treballen molt sobre això, però no se'n parla mai. La meva formació és historiador per tant faig una anàlisi de la trajectòria humana i podem dir que mai com ara havíem arribat a unes quotes de progrés com les que tenim ara amb tots els malgrat que hi vulguem posar.

Soc analista de conflictes perquè els conflictes hi són, sempre hi han estat. No són bons ni dolents, hi són i no ens podem desempallegar d'ells. Ara bé, sí que podem gestionar-lo millor, però la culpa no és del conflicte sinó de la manera en què l'estem gestionant.  Els conflictes no tenen culpa de res, les llengües no tenen culpa de res, és l'ús que en fem que sigui el responsable.

La irenologia és l'estudi de la pau i hi ha estudiosos de la Pau. Les situacions que vivim nosaltres, no sols el món, són producte de la fraternitat humana, la concòrdia, la democràcia, la justícia i el bé, tot perfectible, evidentment que pot ser millor. Però gràcies a aquesta lluita pel bé, la justícia i la concòrdia, avui estem millor que fa molts segles. Ningú voldria viure a l'època de l'absolutisme europeu, ni a l'època feudal o a l'època de l'esclavatge.

Tenim una tendència a escoltar només les nostres percepcions i les percepcions no objectivades fa que puguem ser molt fàcilment controlats.

Per a mi una opinió pessimista o optimista és una opció de vida personal. Es pot veure el got mig ple i el got mig buit, però el que si és cert és que el got és mig ple i veure això és ser realista. Els PACIFISTES són els realistes perquè copsen la realitat. Que sigui possible, el pacifisme és una actitud realista.

Som persones ferides que ferim a altres ferides. 

Com està el món d'avui? Ens ho preguntem perquè la cantarella habitual és que el món no va bé. Estem plens de contradiccions que a còpia de repetir-les ens les hem cregut. El món és complex i cal tenir una mirada complexa. 

Els telenotícies fan una crònica en un minut de situacions tan complexes que és impossible d'explicar.  La ministra Robles diu que estem a punt de la tercera guerra mundial. No saben ni comptar. La primera i la Segona Guerra Mundial ja sabem què van ser, la tercera va ser la guerra freda, la quarta va ser contra el terrorisme i si en ve una altra serà la cinquena. Però dient que ve una tercera guerra ens tenen preocupats i espantat, volen que agafem por perquè és una arma molt poderosa la por. Una manera de dominar-nos és fer-nos por. I una manera fàcil de fer-nos por són els Telenotícies que sovint es repeteixen.

El món està ple de guerres, als mitjans en surten sols dues. Però n'hi ha 35 més que no surten als Telenotícies.

El món no és decadent, és complex, sinó s'entén la complexitat ens la simplificaran per dominar-nos.

El món no està bé, però no ho ha estat mai tan bé. La fam ha retrocedit, un 80% de nens del món rep educació primària, només fa vint anys no arribava al 20%, la sanitat va millor. Òbviament que no és perfecte, però la humanitat tira dos passos endavant i una endarrere i així es va avançant.

Mandela deia: Jo mai perdó, sempre guanyo o aprenc. 

Hi ha guerra a Gaza per causes que moltes ens les hem buscat i per acabar-la hauríem de desactivar les causes.

Hi ha 40 processos de pau i ningú en parla i aquests processos requerixen molts esforços i energia. Un procés de pau consisteix en refer comunitats senceres destruïdes pels seus conflictes.

Abans hi havia 150 a 150 guerres al món ara n'hi ha 35. No està bé, ho hem reduït, però pensem que nosaltres també discutim amb algú o altre cada dia. 

La guerra com a conflicte és comprensible, però com al fet de matar gent és inacceptable.

La història diu que la humanitat avança de manera evolutiva. Hi ha èpoques històriques que s'involuciona. 

Llistat de processos revolucionaris al món que fan evolucionar el món en forma d'involució que en resoldre's fa avançar el món:

• - Revolució neolítica
• - Revolució Humana
• - Primers imperis
• - Caiguda dels imperis
• - Pensament filosófic
• - Revolució feudal
• - Colonització
• - Revolució Francesa-
• - Revolució industrial
• - Revolució comercial
• - Revolució científica
• - Revolució proletàira
• - Revolucions liberals
• - Imperialismes
• - Revolució Russa
• - Totalitarismes
• - Genocidis
• - Guerres mundials

Ara estem en una revolució industrial que és la revolució tecnològica que implica problemes climàtics i econòmics.

Cada 300, 1000, o 500 anys s'ajunten moltes coses alhora, això és el que ens ha estat passat ara. D'aquí en sortiran coses noves.

Actualment tenim en marxa crisis econòmica, política, energètica, climàtica i la bèl·lica. Això és una angoixa. I sovint igualem el concepte conflicte amb problema. Els xinesos parlen de conflicte i oportunitat. Aquesta és una mirada realista, no optimista. Qualsevol problema ens pot donar una oportunitat de créixer.

Com que l'acumulació de crisis ens espanta i els poders fàctics ens espanten. Amb la guerra d'Ucraïna, els països s'estan armant.

Les guerres mundials no són, en realitat mundials perquè no han afectat tot el món en realitat, han afectat regionalment i demogràficament entre el 50 i el 70% del món, fins i tot la guerra total contra el terrorisme no va ser global.

De fet, entrem en un cicle armamentístic. Les guerres es preveuen, es preparen, s'organitzen i s'esclaten i després intenten que una guerra en porti una altra i això ho hem d'acabar com hem acabat l'esclavatge, l'absolutisme, la Inquisició. I per què s'acaben les coses? Perquè ens n'he cansat i hem dit prou.

Qui ens controla: els mitjans de comunicació, l'adoctrinament, les Ideologies, el pensament únic, les modes, les xarxes socials, l'hedonisme, la superficialitat, les aparences, l'afany de lucre l'estrès i l'ansietat.

Quan el tancament de la Covid, la repetició de les xifres, era necessari saber quants morts? Cada dia, cada telenotícies... l'objectiu era fer-nos obeir, fer-nos port. Ens programen amb les notícies. 

La informació que rebem no és real. La millor forma de saber és l'AUTOCONEIXEMENT. Que no ens coneixem, pensar per un mateix perquè, en realitat ens diuen què hem de pensar, què hem de vestir, etc.

Va molt bé saber de persones que pensen diferent: experts, llegir més, anar a buscar altres fonts. Jo tinc un metre quadrat que és meu i he de dominar-lo. 

Fixem-nos en l'evolució de la demografia del món. En l'últim segle, com és possible que amb tantes guerres hagi pujat tant la població? La població ha augmentat per la millora de l'alimentació. Els riscos climàtics també caldrà ajustar-los per tal que no afectin tant.

La tercera guerra mundial ha estat l'única guerra de la humanitat que va acabar en taules, ningú dels dos bàndols va guanyar i va ser un moment en què es va produir el més gran desarmament de la història i no ho vam aprofitar, perquè els grans poders fàctics del món no volien perdre els negocis, les guerres donen molts diners.

El 2020 hi ha 50.000 morts al món per les guerres al món, l'any 1950 n'hi havia deu vegades més. No n'hi ha d'haver ni un mort per guerres però és evident la disminució en nombres relatius.

La dada més important és que la gestió violenta dels conflictes genera un 27% d'èxit, i la resolució no violenta dels conflictes genera un 53% d'èxit. A la humanitat, els seus govern inverteix en allò que genera un 27% d'èxits perquè és molt lucratiu que és un altre èxit que no estem valorant. I les finances internacionals són claus. Per tant, és allò del que parlàvem que hem de saber, voler saber, més enllà de les notícies d'un minut i mig que pretenen ser objectives i veraces.

És el segle XX el més sanguinari de la història, segurament no, tot i que tenim l'Holocaust, els grans bombardeigs. La justificació de la violència sempre ens durà a més violència i la segona guerra mundial n'ès un exemple. Hitler era un dictador sanguinari i se'l va combatre amb més violència. La primera i la segona guerra mundials van ser provocades per les democràcies occidentals europees, no pel nazisme que és una conseqüència de la persecució de les democràcies que van provocar que la gent votés Hitler. És important tenir-ho en compte. Hitler és un producte indirecte que els va anar molt bé per reactivar l'economia, sobretot després del crac borsari del 1929. Aquesta guerra els va anar molt bé a EUA perquè era a Europa, en un racó del món com ara és Ucraïna o Gaza.

La durada en anys de les guerres ha estat molt diferent, Vegem-ho: Les guerres de la Reconquesta van durar 722 anys, la guerra d'Arauco a Xile va durar 280 anys, les Croades van durar 195 anys que no van ser seguits, la guerra de Flandes 80 anys, la guerra freda va ser 40 anys, la Segona Guerra Mundial 5 i la Primera 4, però tots creiem que el segle vint ha estat el més sanguinari, doncs no.

Les pèrdues humanes en les guerres: la conquesta de Mèxic i l'imperi Inca va generar 30 milions de morts al segle XVI, 25 milions de morts a les guerres de conquesta la Xina al segle XVII, també a la Xina, al segle XIX, la rebel·lió dels Dungans  va generar 10 milions de morts, la guerra civil russa va fer 9 milions de morts a principis del segle XX, el genocidi de la segona guerra mundial 6 milions de morts.

Un sol mort no es justifica ni és tolerable, però no podem dir que tot va malament, que això no té solució que és la cantarella que el poder aprofita per dominar-nos.

Hem tingut grans dictadors: Stalin, Hitler, Mussolini que ho van fer molt malament però també hem tingut grans líders com Gandhi, Luter King o Mandela.0

Al món no existeix un botonet que si el premem s'acaba qualsevol conflicte a l'acte, no: Som éssers que necessitem processos perquè la mentalitat de les persones és allò que costa més de canviar. Es canvia amb l'aprenentatge, amb la sensibilitat, l'obertura i amb el contrast amb altres idees.

La població del món, al segle XX, s'ha multiplicat per 4 tot i que la percepció és que ha estat el segle més sanguinari. Però la millora en la fam la sanitat l'educació, etc. han estat determinants. Les percepcions són molt perilloses.

Les guerres hi són perquè les busquem: ens preparem, ens armem, ens entrenem, ens provoquem, ens odiem i ens enfrontem i al final la gran perversió d'una guerra és injectar més dolor a l'altre del que un està patint. En una guerra es destrueix, es roba, es mata, es viola i tot això és legal. Les guerres sempre invoques diferents motius per justificar-se. Maten en nom de la pau, de la civilització, del progrés o la democràcia, i, si hi ha dubte que la mentida els funcioni, els mitjans de comunicació estan disposats a inventar enemics imaginaris per justificar la conversió del món en un gran manicomi i un immens escorxador. Això no és ser pessimista, és ser realitat i hem de saber-ho detectar per desactivar-ho.

Julian Assange diu: "Si las guerras pueden ser iniciadas con mentiras, la paz puede ser iniciada con la verdad"

Gandhi: "Me opongo a la violencia porque cuando parece causar el bien éste es sólo temporal, el mal que causa es permanente. todo lo que se gana con la violencia sólo puede ser mantenido con violencia"

La violència és un camí sense sortida.

La No-violència l'acusen de feble, de poc enèrgica, no té tot el glamur de la violència. La violència és destructiva, per tant, és morbós i tot el morbós atrau l'atenció.

Un semàfor permet que primer passis tu i després passi jo, gestionem un conflicte. És un gran avenc en no violència, un parlament igual, és una gestió pacífica dels conflictes. 

Nosaltres consumim moltes expressions plenes de violència: programes en què es treuen sang i fetge els uns als altres, els videojocs més consumits són els més violents, les pel.licules amb més èxits de taquilla són les violentes... la no violència és la mística de la vida perquè va a buscar el misteri de la vida, és una forma de vida, una manera de relacionar-se, és una relació imprescindible per resoldre conflictes internacionals. Ser comprensius i compassius són una base per la pau. La No violència no vol vèncer sinó convèncer a l'altre, no vol abatre si no combatre que vol dir batre juntament amb... anem a lluitar junts contra el mal. Hem de lluitar contra la injustícia

Cercar la veritat, no la meva, cal ser objectius. El diàleg és una forma activa, s'ha d'escoltar l'altre, voler escoltar, acostumar a escoltar. La no violència és una actitud mimètica. 

En la gestió de conflictes la bona actitud és la que un comença a escoltar i quan hom comença a escoltar l'altre s'adona que no té cap altre arma que escoltar també i inconscientment es genera un contagi que segurament costarà un temps perquè ja hem dit que no hi ha el botó, però ambdues parta entenen que s'han de tractar amb respecte.  La no-violència busca el pensament alternatiu i creatiu. I això és una revolució. 

L'ordre, la disciplina i estratègia, valors dels quals se n'ha apropiat l'exèrcit i que no són exclusius d'ells, tot i que ho sembla. La no-violència també té aquests valors.

Maria SaGa