MOVIMENTS POPULARS AGRARIS I LES CONSTITUCIONS CATALANES

3 d'Octubre 2024

Montserrat Tura i Camafreita  és una política i assagista. que ha format part del Partitt dels Socialistes de Catalunya i el Moviment d'Esquerres. Ha estat consellera de Justícia i d'Interior de la Generalitat de Catalunya (2003-2010), alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003) i diputada al Parlament de Catalunya. El 2017 va guanyar el Premi Carles Rahola d'Assaig.

Des de mitjans del segle XIX, ha estat un període tant important que sembla que hem oblidat el passat. Quan parlem de nació no es té prou en compte la tradició jurídica catalana. Jaume Vicens Vives diu que perquè un poble es consideri nació hi ha d'haver l'aplicació d'unes lleis comunes a tot el territori. 

L'any 1937, a l'Exposició Universal de París, Josep Lluis Sert va dissenyar el pavelló espanyol i Joan Miró va fer un mural que no s'ha conservat i que representava un pagés. De fet, Miró volia reflexar com es vivia la Guerra Civil i feia en la figura del personatge més important: un pagés, la persona que és la base de totes les economies.

El Llibre d'Actes manuscrites de les reunions remences de 912 a les parroquies de les diocesis de Vic, Girona, Elna, Barcelona, Urgell. La UNESCO el considera d'interés donat que les reunions dels remences suposen una mena de proto-sindicat.

Definició dels qui eren els  REMENCES: A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva (Camperol que és vassall d'un senyor el qual és propietari de les terres que treballa) que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor. La redempció o remença era la taxa que havien de pagar i que també afectava als fills dels remences perquè aquesta era una condició hereditària.

Una NACIÓ és quan hi ha unes normes que surten de les costums. Jaume I les va recopilar en el que van ser les primeres Constitucions Catalanes.

Eixroquia: Dret del senyor territorial a percebre la llegítima de l’herència dels pagesos de remença que haguessin mort sense deixar descendència, legítima o no.  

Cugucia: El senyor es quedava amb els bèns de la dona que era considerada adúltera.

Arsia: si a un pagés se li cremanava la casa, havien d'entregar els bèns que els quedaven a més d'una indemnització al senyor feudal.

Farga de Destret: Si s'avariava una eina havien d'anar a fer la reparació a la farga del senyor, no podien escollir.

Remença personal. Quan el pagés volia anar-se'n a viure a un altre lloc,  havia de pagar una quantitat al senyor feudal.

Aquestes normes vigens des d'abans de 1250, els pagesos hi presenten unes reivindicacions davant Pere el Gran, l'any 1287.

L'Epidèmia del segle XIV empobreix els rics i en culpabilitzen els pageos.

Martí l'Humà va fer un primer pas per la pagesia però va morir sense descendència i en canviar de dinastia, els Trastàmara tornen als usos feudals.

Alfons I el Magnànim autoritza les reunions remences. El 1457 es redacta una sentència que suspén els mals usos i les servituts.

El 1462 es produeix la Primera Guerra Remença. Aquestes guerres no eren contra les Institucions sino que protestaven contra les servituts a les que seguien sotmesos tot i els intents de derogació.

1482 Segona Guerra Remença que tornen a guanyar els senyors.

Ferran D'aragó (El Catòlic) el 1486 elimina els mals usos però ho fa perquè no segueixin morint pagesos.

Es regulen els sensos que podien redimir acordant-ho amb el senyor. Es redimien masos sensers i llurs famílies.

S'acaba el conflicte remença però arriben els Borbons amb el Decret de Nova Planta que acaba amb les fonts del Dret perquè elimina les Corts i el Consell de Cent.

Es fa genenral l'organització de rabasses. La rabassa és un tronc de cep,bàsicament. El concepte de Rabassa consisteix en que el pagés planta una vinya en un terreny del senyor i en dona 1/3 part a l'amo. Està lligada a la vida dels ceps plantats.

El segle XIX, el 89 % de conreu era de vinya fins que va arribar la fil.loxera. Els propietaris de les terres comencen a retirar els contractes de rabassa als pagesos en considerar que no treballaven bé les terres. Els pagesos ho van reivindicar com una causa externa i involuntaria a la seva feina.

1922 Es crea la Unió de Rabassaires que es una federació de sindicats de matriu local. Té vocació de culturitzar el jovent i promou la cultura i la formació.

El 1934 fou aprovada la Llei de Contractes de Conreu. Els terratinents de la Lliga van arribar a negar la capacitat legislativa del Parlament. Van suposar moltes movilitzacions tant al món rural com a les ciutats. S'acabarà aprovant però l'aixecament del 1936 ho trastocarà tot. 

Maria SaGa